MIÉRCOLES
CUARTO
opera Dei'
íri
illó.'
Me oportet
operari ope,·a ejus qui misit me,
donec die1 e1t: venit nox, quan·
do nemo potest a-perari. Quam–
diu sum in mundo
,
lux sum
mundi. Htec cum dixisset, e!ie-
.
puit in tetram
,
et feci t lutum
ex sputo
,
et li nivit lutum
JU–
per oculo1 ejus: et di. it ei; Va–
de
,
lava
in natatoria Siloii
(
quod
interpretatur mi.rsus
).
Abiit ergo
,
et lavit
,
et venit
videns. I 1aque
'Vicini, et qui
viderant eum priu.r, quia men–
dicu.r erat, dicebant: Nonne hic
ert
,
qui .redebat, et mendica–
bat?
Alii dicebant
:
Quia hic
e.rt. Alii autem: N equaquam,
.red.rimili.r
e.rtei. llle v ero di–
cebat
:
Qui
a ego sum. Dicebant
ergo
ei ·~
Quomodo aperti sunt
tibi ocuti? Respondit: lile ha–
mo
,
qui dicitur Jesu.r
,
lutum
fecit
,
et unxit oculo.r meo.r
,
et
dixit mihi, Vade ad natatoria
Siloe, et lava. Et abii, lav
i, et1Video. Et dixe.n,mt ei
:
Ubi
e.rtitle
~
Ait
:
N;es_cio. Addu
cunteum ad pharisteo.r
,
qui ctecu.r
fuerat. E rat autem .rabbatum,
quando lutum fecit Je.rus
,
et
aperuit oculos ejuJ. llerum er.–
go in?errogabant eum ph'ari..;
stei quomodo vidis.ret. lite au–
tem dixit ei.r
:
Lutum mihi
posuit super oculos
,
et lavi,
·et video. Dicebant ergo ex
phari.rcei1 quidam: Non est hic
·
horno
a
Deo
,
qui sabbatum 'non
custodit. Alii aatem dicebant:
Quomodo potest horno peccator
htec signa f acere
?
Et schi.r–
ma erat inter eo.r. Dicunt ergo
cteco iterum
:
Tu quid dicis de
las. ' obras de aquel
q.ue·tne ,énVió,
mientras es· de
dia~ :
viene • la no·
che cuand0> ninguno puede obrar.
Mientras estoy en el mundo , s0y
la luz del mundo. Habiendo di–
cho esto, escupió en tierra , é hi–
zo barr9 con la
s.~li~;él¡ ,
,Y.
'untó
~ón
el barro sobre sus
-OJOS
, ,,
y le (9!xo:
Vé, lávate en la piscina de Si1oe
(lo cual se interpreta el enviado).
Fuése, pues,
y
se lavó,
y
volvió
con vista. Los vecinos
,
pues ,
y
los que le habian vistó ántes
mendigar , decían :.
¿
No es éste
el que estaba sel).tado y pidiendo
limosna
?
Otros decian : Sí , éste
es. Pero ótros : No , sino que es
parecido
á
él.
Pero él decía : Yo
soy
el mismo.
Preguntábanle :
¿·Pues cómo te se han abierto los
ojos~
Respondió -: Aquel hombre,
que se
llama Jesus , hizo barro,
y ungió mis ojos, y me dixo,
Vé
á
la piscina de Siloe , y lávate.
Fuí , me
lavé , y veo.
Dix
·ron–
le entpnces :
i
En dónde está . ese?
Respondió : Y
o ,
no lo
s~
Llevá–
ron á
los fariseos ,á aquel que
había. sido ciego. Es de adver–
tir, que era sábado cuando Jesus
hizo
el
Iodo ,
y
le abrió los ojos.
Volviéronle á preguntar
los
fa–
dseos de qué manera babia cobra–
do la vista. Él les dixo : Me puso
sobre los ójos un poco de lodo, me
lavé , y veo. Decían , pues , algu–
nos de los fariseos: Este 'hombre
no es de Dios , que no guarda.
e'l ' sábaéio. Y ótros decían: ¿Cómo
puede un hombre pecadqr hacer
esros prodigios
?
Y habla · . entre
éllos division. Por tanto , ..dixéron
segunda vez al ciego : ¿Tú, que
dices de aquél que te abrió los